Llibertat leptospiròsics

Demà és jornada de reflexió. En teoria, en un democràcia tothom és lliure d’expressar les seves idees polítiques. Després dels fets d’octubre, però, això s’ha convertit en una fal·làcia. Els advocats que assessoren les organitzacions amb encausats o empresonats filen tan prim que alguns oradors es veuen obligats a practicar una autocensura delirant. Un parell d’exemples bastaran per capir-ne la magnitud: una alerta per haver dit “país organitzat”, per si la Fiscalia s’agafa al participi i el deriva cap a l’organització, criminal, esclar; o bé la proscripció del terme lluita, per la seva proximitat semàntica a la violència. Estan prohibint els mots. Paraules. Els mitjans públics catalans en tenen tota una llista que no poden dir per referir-se als polítics catalans represaliats pels fets d’octubre. Presos polítics, per exemple. Els uns prohibeixen. Els altres, entomen. Queda clar que el principi d’igualtat trontolla. No és una lluita (sic) equilibrada. Resulta cridanera la prohibició del color groc, arrencant fins i tot llacets d’arbres de Nadal. Al del Departament d’Empresa i Coneixements els van substituir per cartellets que deien “Aquí hi havia un llaç groc”, en una acció que Joan Brossa hauria considerat poètica. Però també els van fer arrencar. Ordres junta­electoralistes. A Girona van cobrir l’arbre amb una macrobossa negra d’escombra­ries, i hi van enganxar l’ordre que prohibia els llaços grocs.
A l’Ajuntament de Ripollet la Junta Electoral ha fet retirar una pancarta que advocava per la No Violència. En d’altres, rètols que deien Democràcia (!). En vista d’aital deriva prohibicionista, al balcó de l’Ajuntament de la Fuliola el cartell “Llibertat presos polítics” ha estat substituït per un “Tu ja m’entens”. Tot plegat frega el paroxisme, entre altres coses perquè totes les prohibicions van només cap a una banda. És una fumigació d’idees (Borrell parla d’infecció), un verbicidi que hem d’aturar perquè està destinat a anorrear qualsevol dissidència. No ens ho podem permetre. Hem de refer el discurs. El traductor Xavier Pàmies, que basteix ponts amb gran talent entre el lector català i textos literaris portuguesos, anglesos o francesos, em fa partícip d’una troballa anagramàtica. L’anagrama, que oculta dos mots prohibits, conforma un mot tècnic fascinant: leptospiròsics. Un leptospiròsic seria un individu afectat de leptospirosi que, segons el DIEC, és una “infecció causada per espiroquetes del gènere Leptospira”, una malaltia transmesa als éssers humans per rates. Un cartell que digui “Llibertat leptospiròsics” desconcertaria qualsevol junta electoral. No l’entendria ni l’ínclit desinfectador Borrell. Reordenin les 14 lletres de leptospiròsics i els sortiran dues paraules prohibides de 6 i 8 lletres. És urgent que reordenem lletres i paraules per refer el relat o els prohibicionistes imperaran. Cultura o mort.

Màrius Serra. La Vanguardia. 19/12/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma