Participació retornada

L’assemblea dels Lluïsos de Gràcia ha acordat que enguany no jugaran a la loteria nacional. Els d’Horta, tampoc. És de suposar que altres associacions catalanes (casals, ateneus, ampes, esbarts, clubs esportius) procediran de la mateixa manera i no oferiran les clàssiques participacions de loteria que formen el paisatge simbòlic nadalenc. És el que tenen els símbols, que quan van mal dades tothom els assenyala. Ves a saber on serem per Nadal, ni com ni qui, però segur que algú mesurarà l’impacte de la desafecció fent referència a la disminució de diners jugats en aquesta emblemàtica loteria. Els boicots als símbols no discriminen entre damnificats. Fixem-nos en l’exministra Trujillo, que dispara contra aigües minerals de bell nom catalanesc, propietat francesa i amb fonts velles també a Sigüenza. La loteria és l’esperança del desesperat. Com més desesper, més inversió. No és cap mal negoci en temps de crisi. Moltes obres literàries han explotat l’impacte, de vegades devastador, de la loteria en els afortunats pel cop de sort. Joan Brossa va escriure Calç i rajoles, estrenada al Palau de la Música Catalana el 1964 pel Teatre Experimental Català. Brossa entenia l’avantguarda des de la tradició, i l’acte tercer era una reescriptura de l’escena XII de Les garses d’Ignasi Iglésias (1906), un drama que retrata les desgràcies derivades de treure la grossa de Nadal. En la seva obra Brossa hi conservava el número de la sort que Iglésias havia triat l’any 1906: el 10.341. Val a dir que en més d’un segle el número d’Iglésias i de Brossa mai no ha tret la grossa.
Ramon Mas, un dels editors de Males Herbes, acaba de publicar Afores (Edicions de 1984), una bona novel·la ambientada en un poblet imaginari (Puigsech) de flaire osonenca. Un dels molts encerts narratius de Mas és que usa la loteria per retratar la vida “portes endins” dels puigsequencs. Explica que hi va tocar un premi gros (com en la realitat va passar a Vic), però que ningú no va sortir al carrer a celebrar-ho. “Durant els quinze dies següents el poble va estar més silenciós que mai. Les ganes de quedar-se a casa es van escampar com una epidèmia. Als comerços tothom evitava gastar en excés. Els afortunats temien l’enveja aliena, ni tan sols s’atrevien a compartir-ho amb la família o els amics”. La llista d’agraciats va ser el gran misteri durant dècades, fins al punt que cada cop que algú es comprava un cotxe, un terreny o una casa, tothom sospitava que era amb diners de la loteria. “Això sí, mai no es deia en veu alta”. En l’actual situació es dona la paradoxa que el principal valedor del presumpte boicot independentista a la loteria nacional espanyola serà un furibund antiindependentista com Xavier Gabriel, de la Bruixa d’Or. Com que ha tret de Catalunya la seu fiscal del seu negoci, enguany caldrà restar la milionària facturació de loteria de Nadal que ven al seu comerç de Sort i, sobretot, a internet. Gràcies a l’angelical Gabriel el boicot a la loteria espanyola tindrà efectes significatius.

Màrius Serra. La Vanguardia. 28/10/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma