Henri Poincaré fitxa pel PSC

Hi ha paraules que irrompen en l’esfera pública d’una manera sobtada i que marquen una època. La famosa casta, per exemple, en boca d’un Pablo Iglesias que ara ja no la pronuncia mai. O dos recentíssims adverbis de l’àmbit jurídic que remeten a una paradoxa delictiva: tumultuàriament (adverbi que va resultar clau per empresonar els Jordis) i indiciàriament (adverbi que, de moment, no sembla que hagi de servir per empresonar els Pepes). Aquestes setmanes s’ha activat l’ús de tot un catàleg de derivats de la paraula proporció, definida com la “relació d'una part amb el tot o d'una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau. El ministre Zoido sembla abonat a l’aplicació sistemàtica de l’adjectiu proporcional al substantiu força. Va començar a pronunciar-lo a tort i a dret per combatre les imatges de violència explícita que ens va deixar la desastrosa actuació policial del dia 1 d’octubre. Zoido es va encomanar al sintagma “ús proporcional de la força” i no el van treure d’aquí. Dijous passat, cinc setmanes després, va tornar a fer-lo servir, aquest cop per defensar l’actuació policial dels Mossos, acusats per alguns de no ser prou bel·ligerants durant la jornada de vaga. La defensa del ministre Zoido, en la seva qualitat d’autoritat via 155, es va articular amb aquestes paraules: “vam determinar un ús proporcional de la força per evitar lesions greus”. Proporcional. Qualsevol observador imparcial podrà determinar que el significat de proporcional ha canviat molt d’octubre a novembre.

       Un altre derivat que també circula molt és desproporcionat (que no té la deguda proporció). El PSC i el PSOE, afectats per un estrabisme agut que sovint els fa mirar cap a una altra banda, s’hi han acollit a l’hora de modular la seva reacció davant de la repressió policial i judicial que lidera el PP amb l’encoratjament entusiasta de C’s. La reacció oficial dels socialistes catalans que no han estripat el carnet després de les actuacions policials, els presos polítics i l’aplicació del 155 passa per la paraula desproporcionat. Els socialistes troben desproporcionats els cops de porra i les detencions de consellers. I punt. Però parlar de proporcions és relatiu per antonomàsia, perquè implica una valoració qualitativa del binomi acció-reacció molt difícil d’objectivar. De manera que dir que mesures tan extremes són desproporcionades més aviat sona a formulisme per no mullar-se ni mostrar-se crític amb qui les aplica. Una explicació seria que, a banda d’Espadaler, Villarejo o Ramos, el PSC hagi decidit fitxar el matemàtic Henri Poincaré per a les seves llistes electorals del 21D. Poincaré va dir que si un dia el món comencés a eixamplar-se indefinidament no ho notaríem, perquè tots els instruments de mesura s’eixamplarien en la mateixa proporció. Això explica moltes coses del PSC.

Màrius Serra. La Vanguardia. 14/11/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma