Dauville, joc d'escapada

L’amic Oriol Comas i Coma és tot un personatge. Fa molts anys que el conec i he arribat a la conclusió que mereix ser un personatge de novel·la. Des de 2011 comissaria per a l’ICUB el Dau Barcelona, un festival del joc adreçat a un públic ampli, que inclou tant les famílies com els jugadors experimentats. La majoria de les activitats se celebren als múltiples espais de la fàbrica de creació Fabra i Coats, a Sant Andreu. El Dau congrega la comunitat que veu el joc com un fet cultural. Per això, organitza premis als millors autors de jocs, concedits enguany al SAT Teatre el dissabte 25, i també convida autors de renom. Aquesta edició, entre d’altres, el japonès Seiji Kanai, autor de jocs minimalistes i els germans bessons Michael i Alan Perry, considerats els millors escultors de miniatures del món. Per encomanar les ganes de jugar el Gran Dau congrega una quarentena d’editorials que posen a disposició dels visitants més de dos-cents jocs de taula diferents i alguns col·lectius, com els dels crucigramistes, hi organitzem campionats: el Crucifàcils i el Crucifiqui’ls el diumenge 26. Abans, el dissabte 18 el club de simulació històrica Alpha Ares haurà muntat un sidral per a l’anomenat Dau Històric.


       Però aquesta sisena edició passarà a la història pel seu inesperat olfacte polític. Perquè resulta que la principal novetat del Dau Barcelona 2017 és un increïble Room Escape. El més gran d’Europa, diuen. Fins al dia 12 us podeu inscriure en el “Dauville, joc d’escapada” que se celebrarà el dissabte 17 a l’Estadi Narcís Sala, el camp del Sant Andreu. La convenció estableix que Dauville va ser una petita població minera propera a Barcelona els habitants de la qual foren deportats en 1956. Més de mig segle després, els seus descendents (els jugadors que s’hi inscriguin en grups de 4 a 6) podran visitar Dauville un màxim de 3 hores, durant les quals hauran de recuperar els objectes personals de pares i avis, i potser també descobriran què va passar. Els jocs d’escapada (els room escapes) ja són una moda consolidada. Hi ha dotzenes de locals de dimensions variables que ofereixen l’experiència de sortir (en grup) de presons, comissaries, oficines, vaixells, mansions, refugis, masmorres, psiquiàtrics, piràmides, búnquers i tota mena d’espais de confinament... amb l’ús de la lògica i un cert guiatge exterior. L’atzar inherent al joc ha volgut que la proposta estrella del Dau Barcelona 2017, un joc d’escapada de dimensions colossals (tot un estadi), coincideixi en el temps amb una situació política extrema, amb més de mig Govern legítim de la Generalitat confinat en presons madrilenyes i el quintet presidencial a l’exili belga. Si Dauville és la metàfora del país, cal recordar que, fins ara, mai ningú ha quedat atrapat a cap room escape. Tard o d’hora, tothom n’escapa.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 7/11/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma