Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2017

Bloody Mary Lliure

Imatge
Dimecres, quarts de nou de la nit. Teatre Lliure de Montjuïc. Llegeixes, com tens per costum, el programa de mà de l’espectacle assegut ja a la teva localitat. Sergi Belbel, responsable de la versió de Maria Estuard de Friederich von Schiller que avui s’hi estrena, signa un text que contextualitza l’obra. Sota el títol “Dones i política” situa Schiller entre el grup de creadors alemanys Sturm un Drang que inaugura el romanticisme. Assegut a la fila tres de la grada B, recordes Alfredo Álvarez, el professor de literatura que us en parlava als Salesians d’Horta. Sturm un Drang, tormenta e ímpetu, us deia. El programa de mà conté un arbre genealògic dels Tudor on queda clar que les reines d’Anglaterra i d’Escòcia eren cosines, tot i que Schiller a l’obra les fa germanes. Belbel en destaca la “batalla de reines”, aquí unes esplèndides Míriam Alamany (Isabel) i Sílvia Bel (Maria). Dues reines de dues nacions en litigi territorial, dos tarannàs radicalment oposats en la política i en l’amor…

Henri Poincaré fitxa pel PSC

Imatge
Hi ha paraules que irrompen en l’esfera pública d’una manera sobtada i que marquen una època. La famosa casta, per exemple, en boca d’un Pablo Iglesias que ara ja no la pronuncia mai. O dos recentíssims adverbis de l’àmbit jurídic que remeten a una paradoxa delictiva: tumultuàriament (adverbi que va resultar clau per empresonar els Jordis) i indiciàriament (adverbi que, de moment, no sembla que hagi de servir per empresonar els Pepes). Aquestes setmanes s’ha activat l’ús de tot un catàleg de derivats de la paraula proporció, definida com la “relació d'una part amb el tot o d'una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau”. El ministre Zoido sembla abonat a l’aplicació sistemàtica de l’adjectiu proporcional al substantiu força. Va començar a pronunciar-lo a tort i a dret per combatre les imatges de violència explícita que ens va deixar la desastrosa actuació policial del dia 1 d’octubre. Zoido es va encomanar al sintagma “ús proporcional de la força” i no el van tre…

El dia de la llibreria Sagitari

Imatge
Divendres passat era el dia de les llibreries. Malament rai, quan t’han de dedicar un dia a l’any. Senyal que els altres 364 la passes magra. Més enllà dels descomptes, la diada va servir perquè s’estrenés La librería d’Isabel Coixet i perquè les xarxes socials s’omplissin d’etiquetes benintencionades sobre llibreries. Però al meu barri, a tocar del mercat, la persiana d’una llibreria va aparèixer amb una pintada de Viva España al costat de dos símbols tan inequívocs com la creu gamada i la mira del fusell. Per si no era prou, als marges verticals del vestíbul, dos mots glaçadors: judío i negro. La banalització generalitzada dels apel·latius relacionats amb el feixisme fa que tota prevenció sobre l’ús del terme sigui poca, però en el cas d’aquesta pintada, feixista em sembla un qualificatiu ajustat. La Llibreria Sagitari del passatge de Vila i Rosell és una de les dues bones llibreries que tenim al barri d’Horta (l’altra és a la plaça d’Eivissa). La regenta gent molt discreta, dos ger…

Quines ganes de llegir

Imatge
Els editors de llibres viuen abocats a la seducció del lector, la seva raó de ser. Els autors també escrivim per al lector, però no només. Seria llarg fer una llista dels hipotètics motius que ens empenyen a enfilar una paraula rere una altra. En canvi, l’objectiu d’un editor és evident: vendre llibres, col·locar exemplars, aconseguir lectors. Els molts matisos que podem afegir no emmascaren que totes les estratègies desplegades estiguin enfocades cap a la difusió del que editen. Els millors s’escarrassen triant textos, influint sobre els autors triats, canviant títols, redactant solapes, encarregant il·lustracions, redissenyant col·leccions... És un ofici de projectistes. De vegades, se’ls acusa de massa intervencionistes, com si s’haguessin de limitar a ser una empresa de serveis. Què, si no intervenir, és ser editor? Una altra cosa és encertar en la intervenció. Als vuitanta, els (pocs) nois que cursàvem Filologia Anglesa a la UB ens vam enamorar de Geena, una jove lectora d’Illin…

Dauville, joc d'escapada

Imatge
L’amic Oriol Comas i Coma és tot un personatge. Fa molts anys que el conec i he arribat a la conclusió que mereix ser un personatge de novel·la. Des de 2011 comissaria per a l’ICUB el Dau Barcelona, un festival del joc adreçat a un públic ampli, que inclou tant les famílies com els jugadors experimentats. La majoria de les activitats se celebren als múltiples espais de la fàbrica de creació Fabra i Coats, a Sant Andreu. El Dau congrega la comunitat que veu el joc com un fet cultural. Per això, organitza premis als millors autors de jocs, concedits enguany al SAT Teatre el dissabte 25, i també convida autors de renom. Aquesta edició, entre d’altres, el japonès Seiji Kanai, autor de jocs minimalistes i els germans bessons Michael i Alan Perry, considerats els millors escultors de miniatures del món. Per encomanar les ganes de jugar el Gran Dau congrega una quarentena d’editorials que posen a disposició dels visitants més de dos-cents jocs de taula diferents i alguns col·lectius, com els…

Democràcia programàtica

Imatge
Alguns escriptors són com Picasso, amb èpoques de colors molt diferents. És el cas del gran Italo Calvino, que va començar escrivint en ple neorealisme, després va evolucionar cap a la literatura fantàstica i, en un moment determinat, va viure una època combinatòria. Va ser a finals dels anys seixanta i primers dels setanta, quan va entrar en contacte amb el grup francès de l’Oulipo que acabava d’inaugurar una manera d’entendre la literatura molt influïda per les matemàtiques. Calvino va escriure un parell de novel·les que resseguien narra­tivament les tirades de cartes del tarot, ­reproduïdes als marges, i dues més inspirades pels postulats de la literatura potencial. D’aquella època també daten alguns textos més breus basats en la combinatòria, com un sil·labari o una divertida graella com les que els diaris publiquen durant les campanyes electorals per contrastar els principals punts dels programes de les candidatures en litigi. En el quadre sinòptic que presentava Calvino, les fr…