2 d'octubre, "the day after"

Temps era temps, els articulistes escrivien coses com ara “demà (avui per al lector)”. De mica en mica, l’era digital ha esborrat la frontera dels dies, i ara llegim cròniques de fets gairebé simultàniament al seu esdevenir. En l’era digital, el periodisme escrit ja practica el gènere “en directe” amb partits de futbol o jornades electorals, com la d’ahir. Però hi ha columnes, com aquesta, que ni són cròniques ni estan escrites en directe, sinó d’avançada. El rum-rum del dilluns el tanco cada divendres, en un romàntic homenatge a la setmana anglesa, i això vol dir que la mirada sobre l’actualitat fa una passa enrere per no enganxar-se els dits. Sobretot en dies com avui, 2-O, veritable exemple de l’endemà, “the day after”. Per més previsions que es facin, l’actualitat sempre és impredictible, però aquesta vegada la incertesa habitual s’ha vist multiplicada exponencialment. Ja fa anys que Artur Mas va advertir dels territoris desconeguts. Avui hi som de ple i, ara que escric, ni tan sols sé en quines condicions.

       Passa sovint quan et toca columna l’endemà d’una contesa electoral. O fuges d’estudi o anuncies, com faig jo ara, que escrius sense saber-ne el resultat. Hi ha una tercera via, però resulta un gènere molt enrevessat. En el nostre àmbit l’exemple més flagrant que conec és el del crucigramista Jep Ferret. El setembre de 2010, durant la campanya electoral que liquidaria els tripartits, es va despenjar al seu blog crucigramaexpres amb uns mots encreuats 8x8 de contingut profètic. Crucigramància, en va dir. La primera definició (H1) demanava: “El proper President de la Generalitat”. Els dos candidats principals (Artur Mas i Montilla) compartien número de lletres (8), de manera que tots dos hi encaixaven. Em vaig posar a mirar les definicions per als mots encreuats en vertical, a veure per qui es decantava l’autor. Al 2 de verticals, que tant podria correspondre a la O de MONTILLA com a la R d’ARTUR MAS, deia: “100% d’humitat que fa girar la nòria”. Remenant les cinc lletres d’aquesta nòria, trobaves dues respostes líquides que complien les condicions requerides: amb la R, ROINA (plugim) i amb la O, ORINA. Totes les verticals tenien doble resposta, de manera que permetia escriure tant ARTUR MAS com MONTILLA, i quan aquest fet afectava altres horitzontals, això també era tingut en compte. El 2 d’horitzontals feia “Petit exemplar femella de la família dels homínids”. Respostes: NOIA o CRIA. Si a V2 havies escrit ROINA perquè pengés de la R d’ARTUR MAS la O s’encreuava amb NOIA. Si, per contra, a V2 havies fet penjar ORINA de la O de MONTILLA, ara feies encreuar la R amb CRIA i llestos. Guanyés Mas, com va ser, o guanyés Montilla, tot estava previst perquè quadrés. Però avui em temo que ni la crucigramància no pot preveure qui guanya. Ni tan sols què.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum rum 2/10/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma