Què fer amb el paper R

Ara mateix, una de les coses que més em preocupen és la qüestió del paper R. A casa, anomenem així el paper reciclat. No pas el que llencem al contenidor blau, amb revistes i diaris, sinó els fulls que reutilitzem. Ja fa anys que imprimeixo al dors de fulls usats guions de ràdio, esquemes de conferències, pregons, textos dels llibres que vaig escrivint o altres textos de l’àmbit domèstic. Vaig agafar l’hàbit de guardar fulls amb el dors en blanc quan vaig traduir un llibre sobre la desforestació de l’Amazònia i ja no me n’he pogut estar mai més. Reconec que és perillós, perquè de vegades en guixes per fer una llista i al dors t’hi apareixen escenes pujades de to d’alguna novel·la o factures que va caldre repetir. En aquests dies turbulents dels nous fets d’octubre trobo que tothom parla de mediació, de la declaració d’independència i dels canvis (temporals) de seu social d’empreses catalanes, però ningú no es refereix al terrorífic cas dels tretze milions de fulls volants malbaratats.
Cal recordar que la Guàrdia Civil va confiscar més de dotze milions de paperetes del referèndum en els dies previs a l’1-O: 9,9 milions a Bigues i Riells el 20-S i 2,5 milions més a Igualada el 28-S. Si hi afegim el prop d’un milió de paperetes que les entitats sobiranistes van afirmar haver repartit el 24-S, les que es van emportar d’alguns col·legis electorals els robocops el mateix 1-O i les paperetes que van quedar sense utilitzar pels votants, parlem d’una sobredosi de paperassa que ompliria unes quantes biblioteques. Què en faran, d’aquesta milionada de centímetres quadrats de fulls amb el dors en blanc? Els destruiran com diuen que fan amb la farlopa que confisquen? Com? Els cremaran en una foguera com les d’haixix? O, assessorats per la indústria editorial, els trinxaran com fan amb els nostres llibres quan cauen de la roda de novetats? I si els trinxen, en faran pasta de paper per tornar a entrar en el procés d’elaboració que els permeti acabar a impremta? Seria magnífic tenir la manera de seguir tot el procés de les paperetes confiscades, allò que ara en diuen establir la traçabilitat, per comprovar on acaba anant a petar cada full i què acaben imprimint al damunt de les seves romanalles. No tinc ni idea de si el procés de trinxar-lo fa encongir o no la massa de paper, però si ens atenim a les xifres que coneixem i calculem una mitjana de 200 fulls per volum, tot el paper R no utilitzat al referèndum equival a 69.000 volums. Pas mal. Tota una biblioteca capaç d’acollir una tradició literària rabiosament contemporània, amb una multitud d’històries, reflexions, dubtes, temors, emocions, eufòries, manifestos, depressions, projectes, lleis i denúncies, titulars, articles, rèpliques i proclames que constituiran, durant anys, la memòria d’aquests dies en blanc.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 9/10/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma