Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

"A votar! No honra tova!"

El cap de setmana passat un grup d’estranyes criatures ens vam aplegar a Montfalcó Murallat (les Oluges), una preciosa vila medieval de la Segarra. El Club Palindròmic Internacional hi celebrava el seu Congrés, organitzat pels actuals dirigents Pere Ruiz i Jesús Lladó, en una edició una mica especial per la presència d’un equip de rodatge argentí. El cineasta Tomás Lipgot, predestinat al capicua pel seu vincle amb la patagònica ciutat de Neuquén, dirigeix un llargmetratge documental sobre palíndroms i no es va voler perdre un escenari tan monumental. Els participants veníem de diverses parts de Catalunya, Castella, les Canàries, País Basc, Suïssa i l’Argentina. Als congressos del CPI s’hi presenten ponències erudites sobre qualsevol aspecte de les frases capicua, se’n descobreixen autors i es debat sobre la naturalesa literària del fenomen. També es presenten les noves creacions de cada palindromista a la manera dels recitals poètics, es proposen representacions gràfiques (aquest cop …

Josef K. estava sol

Imatge
Aquests dies, de tant en tant, la literatura troba una escletxa en la gran pantalla de la informació i s’imposa per afegir-hi una mica de llum. Dimecres passat, per exemple, mentre seguia l’onada de detencions d’alts càrrecs de la Generalitat, vaig pensar en el principi d’El procés, de Franz Kafka. Ara el citaré, perquè no crec que els clàssics hagin de patir per espòilers. La primera frase diu, en la traducció de Gabriel Ferrater: “Algú devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet res de mal i que un bon matí van anar a arrestar-lo”. 

¿És kafkià, doncs, el que estem vivint aquests dies? A la seva manera el govern espanyol ho intenta, sí. L’ofec continuat que apel·la a la legalitat constitucional, a la burocràcia d’un codi acceptat (i tanmateix interpretable), no admet als seus ulls cap rèplica, i sovint ens fa sentir indefensos i lliurats a l’absurd. La sensació s’accentua per la desconfiança i el cinisme que transmeten les seves accions: apel·len a la le…

Diferències entre cossos

Resulta de gran interès literari analitzar els TL dels perfils de Twitter dels diversos cossos de seguretat, tots ells força actius en aquests moments decisius. En el de la @policia (nacional) predomina la divulgació cibernètica. Hi trobem consells genèrics sobre delictes informàtics: “Mejora la seguridad (icona cadenat) de tu red #WIFI (icona cobertura mòbil) y protégela del acceso de intrusos (icona paio amb barret i ulleres fosques)”. O bé casos concrets: “¡#Phishing detectado! Se están enviando emails (icona sobret) haciéndose pasar por #Netflix. (Icona mà fent l’alto) #NoPiques (link a la notícia adslzone.net). Tot plegat amanit amb algun retuit a intel·lectuals de la magnitud del ministre de l’interior @ZoidoJI (Juan Ignacio Zoido) que comparteixen les entrevistes que els fa la premsa: “El Gobierno asegurará la convivencia en Cataluña. Comparto la entrevista de hoy en @larazon_es. Gracias a @carmenmorodo y @albertoroldanph”. Per contra, el perfil de @mossos més aviat es decanta …

Que torni la Mercè

Aprofitant que la ciutat convidada a les festes de la Mercè d’enguany és Reykjavík (que en islandès vol dir “badia del fum”), l’Islàndia que dirigeix Albert Om a RAC1 va fer un programa especial al Parc de la Ciutadella. Aquests dies els carrers són plens i les celebracions festives de la Mercè es barregen amb les manifestacions reivindicatives per la situació excepcional que vivim a les envistes de l’1 d’octubre. El sismògraf de les notícies alarmants va recollir una oscil·lació lleu, però significativa, quan vam saber les dades onomàstiques que facilita Idescat. L’últim any registrat, 2015, només 11 nadons van rebre el nom de Mercè, i això representa el 0,31% de les nenes. Per més que hi afegim les 8 nenes que van rebre el nom de Mercedes (0,24%), les homònimes de la patrona de Barcelona no passen gaire del mig per cent. Val a dir que Eulàlia, l’opositora patronal, encara està pitjor (0,21%), del tot fagocitada pel seu antic hipocorístic Laia (18,36%). Què ens passa, catalans? Mercè…

Narrativa marítima

La narrativa marítima no es un género menor. Autores como el británico Nicholas Monsarrat situaron buena parte de su obra novelística en alta mar: The Cruel Sea (1951) o Three Corvettes (1945). También Pérez Reverte, antes de transformarse en un tuitero cascarrabias, escribió notables ficciones de ámbito marítimo, como La carta esférica (2000) o Cabo Trafalgar (2004). La irrupción en el relato político de unos barcos fletados para alojar a policías en los puertos de Barcelona y Tarragona coinciden en el tiempo con la publicación de Això no és Amèrica (Empúries, en castellano en Anagrama) de Jordi Puntí. Uno de los nueve relatos lleva por título “Siete días en el Barco del Amor”, en el que un recién separado cambia el viaje sorpresa a París que iba a hacer con su mujer por un crucero. El periplo por el Mediterráneo tiene todos los ingredientes de este formato vacacional, campeonatos de karaoke y cócteles a destiempo incluidos. El ambiente en el que Puntí nos sumerge es un tobogán perp…

Els orígens del mambo

Divendres va començar una campanya electoral sense blocs, ans bloquejada, perquè la justícia espanyola l’ha declarada il·legal. Tot plegat, provoca un festival de paradoxes. La Guàrdia Civil comissa cartells prohibits i després el ministeri de l’Interior en difon la imatge per anunciar que els ha comissat, exposant-los a la viralitat divulgadora. A internet el zel per bloquejar webs és tan gran que fins i tot involucra operadores telefòniques, però el mateix president Puigdemont divulga una interminable llista de webs viables en dominis alternatius molt variats: alguns amb icones d’urna, d’altres amb l’extensió riallera .lol. De resultes d’això, el web prohibit ja voreja el milió de visites. Mentre Òmnium acusa Correus de retenir trameses (on queda, la inviolabilitat de la correspondència?), milers de ciutadans imprimeixen des del seu ordinador personal el cartell electoral Din A4 que difon empaperem.cat, en una reedició H del ciclostil (ciclohostil). La banda sonora prèvia al …