diumenge, 16 de juliol de 2017

Subcultura a l'ombra

Aquesta setmana Oriol Soler entrevista a Verbalia.com Eduard Soler, un dels joves creadors del videojoc Aragami, llançat per Sony, i del qual ja s’han venut més de tres-centes mil còpies. L’usuari esdevé un ninja que es mou per les ombres. Aquest és el seu poder, contraposat al poder de llum dels seus enemics, amb qui es relaciona omplint de sentit literal la bella expressió “a mata-degolla”. Si el busqueu a YouTube comprovareu que respon a una estètica manga. De fet, l’Eduard admet unes influències generacionals molt mainstream: Bola de Drac, Naruto i Harry Potter. Aragami és el títol d’una pel·lícula d’acció japonesa dirigida per Ryuhei Kitamura el 2003 en el marc del projecte Duel de pel·lis filmades en una sola setmana i protagonitzades per dos actors que lluiten en un sol escenari. La història del joc comença amb el treball final del màster de creació de videojocs a la UPF-IDEC. Després, van publicar-ne el tràiler a YouTube i allà va començar el fenomen. El següent pas va ser penjar la demo en un web de videojocs indies. Les reaccions van ser tan positives que tres dels cinc estudiants es van plantejar fer el joc. I aquí va començar l’odissea. Una història de superació amb final feliç que il·lustra la cara lluminosa d’a­quest mot que tan sovint fem servir d’arma llancívola: l’emprenedoria. Perquè aquests tres joves han passat, en tres anys, de presentar un treball de fi de curs a codirigir Lince Works SL, una empresa amb dotze treballadors dedicada als videojocs.
En el camí, com si fos el trajecte del seu ninja ombrívol, passen per Barcelona Activa, aprenen a demanar préstecs tous i triomfen al Game BCN, una mena de concurs de talent per a videojocs que finança set projectes amb capital risc de CaixaBank i assessorament d’Incubio. El procés (ai) s’allarga més del previst i arriba un moment que els tres socis es fonen els préstecs de la Generalitat, l’Estat i les famílies. En un últim gir argumental, contacten amb un representant de Sony a Europa i la multinacional els dona els calés que els falten per acabar el joc a compte de drets. Aragami es publica, té una recepció òptima (surt a la pàgina principal de la plataforma Steam) i en poques setmanes poden tornar tots els préstecs. Quan li demanen si els videojocs són subcultura, l’Eduard respon que “dir que jugues a videojocs fa vergonyeta”, però que és qüestió de temps i que “artísticament, un videojoc està a l’altura d’una pel·lícula”. Sobre el procés creatiu, explica el moment genètic quan, amb seu soci Álvaro, es reuneixen en el que anomenen un think tank de Barcelona Activa i s’estan tres dies en plena efervescència: “Jo somiava coses i al llevar-me les escrivia, a l’autobús anava apuntant idees...”. Tres dies anotant somnis que després triguen tres anys a esdevenir rea­litat. Sembla el retrat invers d’una novel·la: tres anys escrivint perquè després en tres dies un editor les posi negre sobre blanc. Llum i ombra, l’audiovisual i l’editorial són el yin i el yang de les indústries culturals.

Màrius Serra. La Vanguardia. 15/7/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir