diumenge, 23 de juliol de 2017

La cadira exploradora

Un dels mercats més interessants d’explorar és el de les ofertes de cursos de l’ensenyament no reglat. Ara al ju­liol l’oferta decau i s’especialitza en coses refrescants, però durant tot l’any es diversifica tant que sembla emanar d’un pla d’estudis dissenyat en una festa rave. La veritat és que es poden fer cursos de tot, més enllà de les clàssiques extraescolars d’idiomes, fotografia o gimnàstica. Els dissenyadors de cursos no reglats no deixen camp per verd. Ofereixen des de cursets de pesca a mosca fins a hulateràpia, passant per treure-li rendiment publi­citari al teu Instagram, aprendre el silbo canario, practicar la cuina paleo (que ve de paleolítica, no s’hi posen per poc), fer-se youtuber en tres dies o familiaritzar-se amb la filosofia dels rosacreus. Aquest rum-rum es fa ressò d’un taller que m’hauria agradat molt poder fer quinze anys enrere: el curs de la Cadira Exploradora Intel·ligent que se celebrarà el 27 i 28 d’octubre. No és un curset barat (són 600 euros per dos dies, o 500 si es compleixen unes condicions familiars que jo fa quinze anys complia), però el preu inclou tot el material necessari per a la construcció i programació del giny que anuncia el títol: una cadira (de rodes) exploradora intel·ligent.
Abans de continuar he d’advertir que soc part implicada. Ni l’imparteixo ni hi participo ni sabria gaire com posar-m’hi perquè sempre he estat un negat per als treballs manuals, però l’organitza la Fundació Nexe i he de reconèixer que en soc patró (d’honor, és a dir, dels que no va a cap reunió ni per mal de morir, però dono suport moral incondicional, tal com faig ara). El nostre fill Lluís va anar a Nexe fins als sis anys i, de fet, la cadira de rodes que presenten en la publicitat del curs és idèntica a la que usava quan era petit, model Tiger, amb carcassa metàl·lica de color verd i un entapissat a joc que combina lletres de colors sobre fons verd. Els participants del taller modificaran tota la part inferior de la cadira que hi portin. Les quatre rodes quedaran substituïdes per una safata rígida de perímetre ampli sota la qual instal·laran un motoret elèctric, una rodeta davantera amb molt de gir i dues rodes posteriors una mica més grans. L’objectiu, que el nen pluridis­capacitat pugui fer anar la cadira des d’un polsador, amb una certa supervisió però total autonomia. Ja és el segon cop que es fa aquest curs, i funciona! L’invent és ­collonut perquè prové d’uns pares manetes que reivindiquen la capacitat de reparar i modificar els aparells que l’obsolescència programada semblava haver erradicat de la nostra societat de consum. Si hagués existit aquest curs quan el nostre fill vivia ens hi hauríem apuntat segur, feliços de poder transformar el menjador de casa en una pista de cadires de xoc.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 17/7/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir