dilluns, 24 de juliol de 2017

Alternatives al Top Manta

Dimarts passat, en una columna que duia per títol “El regador regat”, Quim Monzó es feia ressò de l’existència de Top Manta, la marca oficial de productes comercialitzats pel sindicat de manters a Barcelona. En lloava el treball de naming que transforma una denominació pejorativa en motiu d’orgull, s’imaginava gent disposada a lluir-la per mostrar la seva originalitat i ho rematava amb una previsible paradoxa: el dia que uns manters no afiliats al sindicat falsifiquin els productes de la marca Top Manta. De falsificadors de marques n’hi ha de dues menes: els que tiren pel dret a l’hora de calcar nom i logo de la marca falsificada i els que només busquen aproximar-s’hi. Trobaríem parelles de consemblants a cabassos: sabatilles Puma i Yumas, jocs de taula Scrabble i Pensable, licors Baileys i Bailas... D’aquí que la protecció que ofereixen els registres de marques ja sembli el sistema de premis dels números de loteria, que té en compte les aproximacions. La globalització digital ho ha fet tot encara més complex, perquè la proliferació de sufixos multiplica els registres de domini. Però la cosa ve de lluny. La falsificació és inherent a la condició humana. Al costat de la Gran Cartoixa, a Voiron, vaig visitar el museu del Chartreuse i gairebé ocupaven més espai les falsificacions (“Imitations et Contrefaçons”) que no pas el procés d’elaboració a partir de la fórmula secreta de 130 components vegetals preservada pel mariscal d’Estrées el 1605. Hi havia centenars d’ampolles falses de totes les èpoques etiquetades en moltes ciutats europees, algunes de les quals jugaven amb el nom del chartreuse de manera matussera: Chartreusse, Cartreuse, Certosa... En realitat, després de la Revolució Francesa l’única D.O. genuïna era la de les ampolles provinents de Tarragona, on la gent encara ho pronuncia Jartrès (o Gertrès).
       Els productes que solen vendre els actuals manters tendeixen a la rampoina i desconec si la nova marca Top Manta pretén augmentar-ne la qualitat. Seguint la lògica que apuntava Monzó, potser els seus imitadors buscaran estrafer-ne el nom i aviat circularan productes TopeManta, Pot Manta, Mot Panta... Val a dir que en català col·loquial ja existeix una certa tradició de marques blanques (amb perdó) que poden servir d’alternativa a la marca del sindicat manter. A qui pugui interessar, la reina de la festa és la marca No-t’hi-fixis. Quantes vegades no hem sentit alguna tieta dir que la roba que ha comprat en un basar és d’aquest marca? Poden ser pantalons, bruses, faldilles, mitges, vambes... La marca No-t’hi-fixis cobreix tota la gamma. I n’hi ha més. En un segon nivell de qualitat (nominal) trobaríem les marques Delmer, Delco, Dundra i Dungi; a saber: Del Mercat, Del Contenidor, D’un Drapaire i D’un Gitano.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 24/7/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir