Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2017

RIP per la criogènia

Fa uns dies a Suïssa van trobar una parella en una glacera suïssa. Tots els mitjans en van recollir els detalls, perquè va resultar que la parella en qüestió (Marcelin i Francine, un sabater i una mestra) havia caigut en una esquerda de gel fa setanta-cinc anys, el 15 d’agost de 1942. Ha calgut que la glacera s’enretirés durant dècades perquè els seus cossos sortissin a la llum, en perfecte estat de conservació. La petita dels seus set fills, Marceline, que llavors tenia 4 anys i ara en té 79, va declarar al diari Le Matin que per fi els podran enterrar i que això li donava una gran pau interior. Entre els detalls que han trascendit destaquen els complements que també s’han conservat: la roba d’època, les botes de muntanya amb tacs de goma, les dues motxilles, una ampolla sense etiqueta i un llibre. Ho he buscat pertot i enlloc no he sabut trobar quin llibre era, però seria la bomba que la mestra hagués portat a la motxilla una traducció al francès del relat “Rip van Winkle” de Washin…

Ell acusa (Kim Il-sung)

L’acusació, de Bandi (Edicions del Periscopi/Asteroide en castellà) és un bon llibre de relats protagonitzats per éssers enxarxats en una societat fèrriament controlada. Un país que podria haver imaginat Kafka si no fos que ja existeix: Corea del Nord. Bandi descriu la irracionalitat del totalitarisme des dels detalls, tal com fa la millor literatura. Relats com “La ciutat del fantasma” en el qual, després de patir repressió per cobrir la finestra amb una cortina en plena desfilada, la mare d’un nen a qui li fan por les imatges gegantines de Karl Marx i Kim Il-sung conclou que “per sobreviure hauria d’haver après a tenir por molt abans”. O com “Tan a prop, tan lluny”, on plorar es considera un acte de sedició que pot suposar condemna a mort: “La llei exigeix que la gent rigui malgrat els sofriments i que cadascú s’empassi sol la seva amargor”. El llibre de Bandi és ple de paratextos, des de la “Dedicatòria” de Do Hui-yun (president d’una ONG de refugiats nord-coreans) fins al postfaci…

Els ulls de James Baldwin

Imatge
“La història dels negres a Amèrica és la història d’Amèrica. No és una història bonica”. Aquestes paraules de James Baldwin surten al documental I am not your Negro, que tracta de la figura i la ment privilegiada d’aquest escriptor. Es va estrenar ahir a Barcelona i l’haurien d’ensenyar a totes les escoles —d’aquí i d’allà— pel missatge compromès i radical que transmet. L’arribada de Donald Trump al govern dels Estats Units ha posat a una part de la societat nord-americana en to d’alerta. Els conflictes socials, racials i de gènere, que en les últimes dècades semblaven haver avançat en la convivència i la igualtat, han retrocedit d’un dia per l’altre. De sobte, doncs, una pel·lícula que havia de reivindicar la defensa contundent d’unes idees, l’enlluernament intel·lectual de la figura de Baldwin, s’ha convertit en una arma de denúncia sobre el present. Les manifestacions a Selma o Birmingham, Alabama, ressonen en les morts recents a Ferguson. Les imatges de la discriminació que patien…

La glòria de l’humorista

Imatge
Llegeixo que aquests dies fa cent anys del naixement de Joan Capri, l’humorista que va fer riure sobretot els nostres pares i avis. De seguida em ve a la memòria la primera vegada que el vaig sentir. Anys setanta. Fèiem un pícnic familiar a les set fonts de Sant Julià de Vilatorta —allò que abans se’n deia una fontada—: vermut, costelles a la brasa, la síndria a refrescar dins l’aigua de la font. A l’hora dels cafès (de termos), algú va obrir les portes d’un cotxe, segurament un Seat 124, i va posar un casset de monòlegs de Joan Capri. Es va fer el silenci. Tot d'una la veu estrident i enrabiada de Capri s’escampava pel bosc i, acontinuació, arribaven les rialles de petits i grans. Clàssics com El maniàtic, Pobre González!, El nàufrag... 

Sovint passo per la plaça Joan Capri, al darrere del mercat de Santa Caterina, i penso que allò no és ni una plaça ni res. Mira que va costar que li donessin un carrer, i al final per acabar en aquell raconet. Però és que potser ja és això: la glò…

El gran guinyol

El pitjor que pot fer el destinatari d’una sàtira és mostrar que li toca el botet. El millor és aguantar el xàfec amb un somriure. Ho saben els polítics imitats al “Polònia” i els protagonistes de memes a la xarxa. Per això, des d’aquesta banda de món l’emprenyada del president xinès Xi Jinping contra l’innocu Winnie the Pooh sembla ridícula. De fet, l’intent xinès de censurar imatges de l’osset ha estat una rebequeria digital que encara incrementa més la mofa i la befa. Fa quatre anys que alguns xinesos comparen el seu nou timoner amb aquest osset rabassut tan estimat, sobretot des que Obama va visitar Xina i un malànima es va entretenir a acarar una foto conjunta dels dos dirigents caminant amb una imatge de Winnie i Tigger en idèntica posició. La semblança es limita a les siluetes. El president xinès té un sobrepès semblant al de l’osset groc i l’expresident nord-americà és més esvelt, com el tigre groc-i-negre. No és la primera vegada que un dirigent polític s’emprenya per un dibu…

Alternatives al Top Manta

Dimarts passat, en una columna que duia per títol “El regador regat”, Quim Monzó es feia ressò de l’existència de Top Manta, la marca oficial de productes comercialitzats pel sindicat de manters a Barcelona. En lloava el treball de naming que transforma una denominació pejorativa en motiu d’orgull, s’imaginava gent disposada a lluir-la per mostrar la seva originalitat i ho rematava amb una previsible paradoxa: el dia que uns manters no afiliats al sindicat falsifiquin els productes de la marca Top Manta. De falsificadors de marques n’hi ha de dues menes: els que tiren pel dret a l’hora de calcar nom i logo de la marca falsificada i els que només busquen aproximar-s’hi. Trobaríem parelles de consemblants a cabassos: sabatilles Puma i Yumas, jocs de taula Scrabble i Pensable, licors Baileys i Bailas... D’aquí que la protecció que ofereixen els registres de marques ja sembli el sistema de premis dels números de loteria, que té en compte les aproximacions. La globalització digital ho ha f…