Trenta anys de capicues

M’arriba el darrer número de Semagames, butlletí del Club Palindròmic Internacional. És el número 114, però com que la periodicitat ha estat molt variable resulta que fa trenta anys. Trenta des que en Jordi Viader, llavors periodista a TV3, m’informà de la sortida d’un primer número, encara sense títol, d’una publicació periòdica dedicada exclusivament a les paraules i frases que es poden llegir del dret i del revés, en els dos sentits de lectura. Semagames va ser el nom més votat davant d’altres alternatives menys directes. En recordo una de deliciosa, La Breve Verbal, que tenia l’inconvenient que només es podia llegir en castellà. Des dels inicis, amb el tàndem Josep Maria Albaigès i Ramon Giné, a Semagames s’han publicat palíndroms en molts idiomes, tot i que les principals llengües de treball han estat sempre el català i el castellà. Albaigès, que pertanyia al grup Mensa, va aconseguir que els primers vint subscriptors cobrissin una desena de nacionalitats diferents. Notable és la figura del madrileny Fernando Sáenz Ridruejo, el qual probablement hagi estat el col·laborador més perseverant en aquestes tres dècades amb una certa voluntat de ser la secció de pasatemps del butlletí. Sáenz hi ha publicat sèries de “Trabalenguas de ida y vuelta” o endevinalles amb solució palindròmica. Ara acaba d’aplegar molts dels seus palíndroms en una Historia Palindrómica Universal (Doce Calles) de només 72 pàgines i un tiratge de 100 exemplars. Si arriba a posar paradeta per sant Jordi l’esgota! Sáenz fa sèries, s’inventa un context i l’omple de palíndroms. Per exemple, s’empesca unes germanes barberes i les frases van caient: “Afila, Clara, para rapar al califa”, “A la rusa rara, Sara, rasúrala” o “Si rapan a Rita, Mayo y Amat irán a París”.


       En aquest número 114 de Semagames, a banda de les habituals col·leccions creixents de frases capicua per part dels palindromistes més polígrafs, Jesús Lladó publica un article sobre el terme lletraferit i Pere Ruiz es fa ressò dels palíndroms guardonats en el VII Premi Internacional de Literatura Palindròmica Rever. Lladó i Ruiz són el tàndem que ha succeït a l’inicial d’Albaigès i Giné al capdavant del grup. Generen debats que ultrapassen el mer col·leccionisme de rareses verbals i malden per inscriure l’escriptura palindròmica en la tradició literària. Per acabar-ho d’adobar, organitzaran els propers 23 i 24 de setembre un Congrés Palindròmic a Montfalcó Murallat, una singular entitat de població del municipi de Les Oluges, a la Segarra, i hi assistirà el cineasta argentí Tomás Lipgot, que està rodant un documental sobre el palindromisme, una pràctica verbal molt absorbent que es fonamenta en un superpoder que l’argentí Juan Filloy resumí amb claredat: “sé verla al revés”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 2/5/17

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma