Mossos infiltrats entre línies

       El gener de 2004, arran del festival BCNegra que ja impulsava l’incombustible Paco Camarasa, vaig entrevistar per al programa Alexandria del Canal 33 Alicia Giménez Barlett, que llavors acabava de publicar la sisena de les deu novel·les protagonitzades per la inspectora Petra Delicado: Un barco cargado de arroz (Planeta). Giménez Barlett ja es començava a plantejar la possible incidència dels Mossos en les novel·les policíaques ambientades a Catalunya. En el programa també va intervenir la llavors consellera d’Interior, Montserrat Tura, que va demostrar ser una bona lectora del gènere. Quatre anys després vaig descobrir una esplèndida novel·la escrita per un membre de la secció científica dels Mossos d’Esquadra: La mala dona de Marc Pastor (La Magrana). Era la seva segona novel·la i va obtenir el premi Crims de Tinta. He seguit llegint Pastor en altres registres més enllà de la narrativa policíaca, i la veritat és que resulta un autor molt convincent. Tant, que ja ha estat traduït a vuit llengües. L’última novel·la seva que he llegit, Bioko (Ara Llibres), combina la narrativa d’aventures amb la ciència ficció i la novel·la negra, i el seu imaginari fa preveure que tindrà una llarga carrera. També Víctor del Árbol, premi Nadal 2016 amb La vista de casi todo (Destino) va treballar de Mosso fins al 2012.

       Fa dos caps de setmana, al festival Vilassar Noir, vaig descobrir que el virus de l’escriptura novel·lística prolifera en el cos dels Mossos d’Esquadra. Encara no els he llegit, però vaig escoltar amb interès el que explicaven dos Mossos novel·listes més: Francesc Xavier Álvarez Llaberia i Rafa Melero Rojo. El primer, després d’haver escrit diversos manuals en el seu camp de perfilació criminal, debuta en la novel·la amb No abandonis quan el rastre és calent (Ara Llibres). Aborda el tràfic de menors amb un coneixement de causa que fa feredat. El segon ja va pel tercer títol. Després de recrear els casos del comissari Xavi Masip a La ira del Fènix (2014) i La penitència de l’alfil (2015) ara ha canviat el punt de vista del policia pel del delinqüent i acaba de publicar Ful (2016), sempre a l’editorial Alrevès. Melero, que es va criar a Lleida, ha treballat de Mosso en mitja dotzena de ciutats catalanes. Feia una certa gràcia sentir-lo explicar que el seu fort són els procediments d’investigació, que és on se sent segur, però que s’ho ha passat molt millor posant-se en la ment del delinqüent, que fa sempre el que vol. Ja sabíem que un mètode de treball habitual de la policia és la infiltració, però els (altres) escriptors no sospitàvem que tants Mossos s’infiltrarien a les nostres files. Ja falta poc perquè un policia escrigui la gran novel·la sobre el Procés des del punt de vista d’un càrrec electe detingut per desobediència.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 21/11/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma