Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

Diacrítics difunts

El dia que des de l’IEC vam aprovar els retocs que inclou la nova Ortografia, l’escriptor Enric Gomà va fer un tuit deliciós: “Avui portaré el meu fill a un parc i li diré: ‘Mira, fill meu, a la tardor cauen els diacrítics’". Estic convençut que algú idearà alguna performance diacrítica en aquest tram ultratombat del calendari que encetem avui amb la Castanyada mutant, àlies Halloween carabassaire, que ens porta demà a Tots Sants i dimecres al Dia dels Difunts. D’entrada, al portal Xarxa de Mots, la secció rodamots.cat, ideada i coordinada per Jordi Palou des de 1999, envia cada dia un “Diacrític en perill d’extinció” (cóp, rés, jóc, séc...) Normalment canvia cada setmana de tema, però amb aquest podria cobrir mesos. Després hi ha la creació de frases ambigües on les dones fan donacions i els venedors el viatge d’anada. Innovador ha estat Celdoni Fonoll, que ha divulgat el poema “Vénen i venen” de mossèn Agustí Bernaus (1863-1930) destitllat, és a dir, eliminant-ne el diacrític. …

Càntut amb Belda & Sanjosex

Segons els historiadors de l’alfabet la lletra C prové de la representació del coll i el cap d’un camell, igual com la A prové d’un cap de bou i la B d’una casa. Als anys vuitanta un dissenyador estrella va cobrar una pasta per dissenyar una C vermella per al Departament de Cultura que semblava treta d’un vagó de rodalies de la Renfe. Topo ara amb una C de braços més discrets, fins al punt que sembla una orella, encunyada a la coberta d’un CD groc. El buit que deixa la C perforada mostra el rostre d’un home gran. És un dels avis que han participat en un projecte fascinant de memòria musical nascut el 2012 a la xarxa i que ara arriba al tall rodó dels discos en perill d’extinció. El projecte es diu “Càntut. Cançons i músiques dels avis”. Al web cantut.cat hi ha enregistrades, en àudio o video, més d’un miler de cançons interpretades a cappella per gent gran que les va aprendre a casa. Territorialment, el projecte cobreix el que, en català provincià, en diríem “comarques gironines” i qu…

La credibilitat del PSOE

La revista Science va publicar un estudi sobre els taurons de Grenlàndia fet per un equip d’investigadors de la Universitat de Copenhaguen. Una de les conclusions més espectaculars és que poden viure al voltant de quatre segles.  Antonio Cerrillo se’n feia ressò la setmana passada aquí a La Vanguardia en un extens article il·lustrat amb un seguit d’animals longeus. Tot i que també parlava de cloïsses que poden ultrapassar els cinc-cents anys, els casos més cridaners eren els dels taurons tetracentenaris, les balenes bicentenàries i les tortugues que passaven del segle i mig. En teoria, la longevitat creix de manera inversament proporcional a la despesa d’energia. Els taurons estudiats viuen a temperatures molt baixes i les tortugues es poden permetre fer les coses molt a poc a poc perquè estan protegides per una closca molt dura. L’any 2006, quan començava a prendre notes per a la novel·la que he acabat situant a Hawaii, va sortir als diaris la mort d’una tortuga anomenada Harriet que…

El cercle dels quadrats

La setmana passada es va divulgar la troballa d’una curiosa inscripció a Esmirna, a l’actual Turquia. Està escrita en grec i conté un pa de lletres que fa pensar en uns mots encreuats. Mónica Arrizabalaga es feia ressò de la notícia el dijous a l’ABC. En reproduïa una imatge i les declaracions d’Akin Ersoy, el cap de les excavacions. La inscripció està en la paret d’una basílica, entre un fotimer de grafitis. Ersoy parla de més de tres milers de símbols, entre lletres i dibuixos. Figures de vaixells, pintures d’animals, noms de gladiadors, oracions als déus de l’Olimp, declaracions d’amor... i enmig d’aquest batibull, un quadrat de 5x5 lletres gregues que reprodueix les mateixes cinc paraules en horitzontal i en vertical. Un acròstic de la mateixa naturalesa que la inscripció Sator-Arepo-Tenet-Opera-Rotas, el quadrat descobert en 1868 a Cirencester i després a Pompeia i Mesopotàmia. Ara per ara, d’aquest nou quadrat grec només ha trascendit que la paraula central és LOGOS (discurs, ra…

El silenci de Beckett

Imatge
Diu que Bob Dylan no agafa el telèfon i l’Acadèmia Sueca s’ha cansat de trucar per dir-li que li han donat el Nobel de Literatura. Si fos ara, potser s’ho repensarien a l’hora de triar un perfil tan alternatiu que ni tan sols es molesta en reconèixer el premi. I això que estaven avisats: el 2007, Dylan tampoc no va anar a recollir el Príncep d’Astúries i va enviar una nota amable excusant-se’n. De fet, la situació em recorda l’any que van atorgar el Nobel a Samuel Beckett, el 1969. Als 63 anys, Beckett ja havia escrit totes les obres més importants, del Godot al Molloy, del Watt als Dies feliços. Era un autor de culte, tímid i poc donat a la vida pública: dirigia obres de teatre a París, per exemple, però no anava mai a les estrenes. Quan va rebre el premi, doncs, Beckett no el va anar a recollir i va enviar-hi el seu editor, Jerôme Lindon.

Els detalls d’aquells dies, l’angoixa de Beckett davant el premi i el que li venia a sobre, són ara més coneguts perquè s’acaba de publicar el quar…

Postureig eqüestre

L’estàtua eqüestre de Franco (decapitat) passarà a la història com la primera escultura instal·lada en una exposició perquè els visitants la facin servir de diana. El pim pam pum sobre la figura acèfala del dictador no ha estat només dialèctic. Li han llançat ous, caquis, pintura, estelades, nines inflables... Abans de la inauguració al servei de neteja municipal ja se li va girar feina. Però després del desfici llancívol, el consistori va decidir reinterpretar aquests actes, que sobre qualsevol altra escultura de la ciutat haurien estat considerats vandàlics. En van dir participació ciutadana. Des de la gloriosa època de Vicenç Altaió al capdavant del KRTU que a Barcelona no es veien tantes performances. Val a dir que per Sant Medir l’esport nacional dels graciencs és el tir al sant, però allà els projectils són caramels i la figura viatja carrer Gran avall protegida per una mena d’urna transparent. A tocar de Franco, per més reinterpretat que ens el serveixin, la paraula urna pren u…