Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2016

Lectura enardida

Imatge
Mathias Enard va néixer a Niort, una localitat de la França atlàntica, i viu a Barcelona des de fa setze anys. Coneixedor de l’àrab i el persa, la millor paraula per definir la seva formació universitària és orientalista. Però Enard és també un reconegut narrador que ha publicat una desena de novel·les, la majoria dels quals traduïdes al castellà i al català. La primera, La Perfection du tir (Actes Sud, 2003) ja li va reportar el Premi dels Cinc Continents de la Francofonia i la primera llengua a la qual va ser traduïda va ser el català: El tret perfecte (Pagès, 2004). L’última novel·la, Boussole (Actes Sud, 2015), ha rebut el prestigiós Goncourt. La setmana que ve surt en català a Empúries (Brúixola) i en castellà a Random House. És una novel·la torrencial que transcorre en una nit insomne del musicòleg Franz Ritter al seu apartament de Viena. Mentre resseguim la deriva mental de qui no pot agafar el son, assitim a dues intenses històries d’amor que no responen a la lògica tria…

Corxeres regalades

La cantant de Vilassar Judit Neddermann (de cal Nedèrman, que diuen els vilassarencs) acaba de publicar el seu segon disc de títol molt conseqüent: Un segon. A diferència d’altres músics coetanis, Neddermann no posa les seves cançons a la xarxa perquè tothom se les pugui descarregar. Ven els seus discos als concerts i a les poques botigues que queden. D’aquest ja n’ha venut vora dos mil. No és poc. En una entrevista a la revista Esguard explica que no regala la seva música perquè no s’ho pot permetre. Li sembla una via de promoció però una via nefasta des de la perspectiva de l’educació cultural. “Els músics i tots els artistes sembla com que vivim de l’aire i estem tot el dia inspirats, i no és així”, s’exclama. Parla dels diners que costa fer un disc i també de tota l’energia que s’hi aboca. Després arriba al quid de la qüestió: “No sé per què veiem malament els diners. Sembla que sigui dolent pagar per alguna cosa”. El seu raonament és demolidor. Quan algú li demana on pot t…

L'ocellet del Bosch

Imatge
El diari Menorca informa sobre una d’aquelles notícies que excitaran la imaginació dels lectors que, en plena canícula, sentin una passió filatèlica, un oximoron del calibre d’intel·ligència militar, sinceritat política, sexe correcte o calma mediàtica. Es tracta d’una interpretació inèdita del fastuós tríptic El jardí de les delícies, una de les obres més reinterpretades de la història de l’art. A finals del segle XV el neerlandès Hieronymus Bosch va incloure desenes d’imatges simbòliques a les tres taules d’aquest oli de grans dimensions que s’exposa al Museu del Prado. Moltes no han estat encara interpretades. La cultura pop n’ha adoptat algunes i no costa gaire veure-ho com una làmina del joc “On és en Wally?” Sobre aquest tríptic fascinant s’ha vessat més tinta de la que podrien transportar tots els calamars de la Mediterrània. I just aquí és on entren en escena els germans Galileo i Luis Tejero González, vinculats a Menorca des de fa quaranta anys, que han presentat un treball a…

El club dels poetes vius

No cal pujar dalt de cap cadira per apreciar la poesia. El veritable pedestal, per dir-ho amb el títol d’un llibre de Jordi Coca sobre Joan Brossa, són les sabates. En els últims anys hi ha hagut una revifalla de poesia recitada, encapçalada al principi per la figura d’Enric Casasses (llavors Casassas) i compartida amb desenes de veus molt variades que sovint s’han foguejat en el circuit de recitals abans de publicar els poemes en llibre. El mateix Josep Pedrals, premi Lletra d’Or 2013 per El romanço d’Anna Tirant (labreu), ja feia anys que era conegut pels seus recitals quan el 2003 va publicar el seu primer llibre: Escola italiana (Empúries). El circuit de recitals i la programació estable en locals com l’Horiginal han consolidat l’hàbit d’escoltar poesia. Alguns poetes també exploren llenguatges fronterers. Hi ha una llarga tradició de musicar poemes. Un dels eixos programàtics de la Cançó va ser, justament, divulgar la tradició literària a través de les cançons. Raimon, Llach, Ser…