Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

Torna-la a reinterpretar

El resultat de la consulta als ciutadans de Tortosa sobre el manteniment o la retirada del monòlit de l’Ebre és inequívoc. La participació del 30% permet parlar amb propietat del terç de Tortosa. Dos terços d’aquest terç (68%) han votat l’opció que advocava per mantenir el monument (i reinterpretar-lo), mentre que només un terç del terç (31%) ha donat suport a retirar-lo (i museïtzar-lo). La interpretació d’aquests resultats d’aritmètica inequívoca no s’ha fet esperar. Es parla de vot no ideològic, es subratlla que no coincideix amb el mapa electoral tortosí i s’explica apel·lant a una clau que no obre cap porta, la clau local. Perquè, vist des de fora, resulta inquietant i incomprensible. Tant com la irrupció d’un nou terme epistemològic, la reinterpretació, que recorda el revisionisme de temps pretèrits. L’enunciat de l’opció guanyadora deia: “Mantenir, reinterpretar i contextualitzar el monument a la batalla de l’Ebre per promoure la memòria històrica i la pau”. Els tres infinitius…

Subvenció o subversió

Sobre els fets de Gràcia s’han escrit moltes columnes. La majoria posant èmfasi en els violents enfrontaments entre incendiaris i policia. Els conflictes mai no són simples i totes les consideracions que s’hi puguin fer resulten pertinents per comprendre’n la complexitat. Ho hem vist en la diversa percepció veïnal sobre la presència del col·lectiu que ocupava el local de la discòrdia i la radical animadversió de molts manifestants contra els mitjans de comunicació. Ho veurem en l’ús polític que els partits faran d’aquests fets lamentables, instal·lats en una permanent campanya electoral. És una obvietat que l’ús de la violència, descontrolada o institucional, sempre provoca ferides. I també que ve precedida per una tirallonga de causes que desemboquen en el seu esclat. Aquí és on situen el debat molts activistes, en un món paral·lel al de comerciants afectats, propietaris de motos cremades, periodistes agredits i damnificats diversos.

James Pastuch

A la Fira del Llibre de Varsòvia impressionava el fervor amb què els lectors omplien el flamant estadi nacional, estrenat fa quatre anys per a l’Eurocopa que Polònia va compartir amb Ucraïna. Els accessos estaven plens d’estands i durant el cap de setmana la zona de la gespa es va poblar d’escenaris, gandules i activitats infantils diverses. L’estand de l’Institut Ramon Llull va acollir un munt d’actes, atès que Barcelona era coprotagonista de la Fira juntament amb la literatura hongaresa. Entre tots els autors estrangers que vam passar per la Fira n’hi va haver un que va destacar. Es tracta de James Pastuch, un novel·lista bigotut que des que li van traduir la primera novel·la al polonès el 2013 mou masses al país de Gombrowicz, Witkiewicz o Mrozek. Dijous, just després de la inauguració oficial de la Fira, Pastuch va presentar la traducció de la seva novel·la Cień eunucha a la ràdio pública polonesa, en una entrevista oberta al públic que congregà lectors vinguts de tot el país. L’e…

Ics, ve baixa, palet

L’infatigable estudiós tarragoní Ramon Marrugat Cuyàs m’envia un article seu que recull una tirallonga d’errors de dicció recopilats al Camp de Tarragona. El desencadenant és una falca radiofònica sobre la celebració de la festa del Beat de Riudoms en la que la locutora pronuncia bit, com si parles d’informàtica o del moviment beatnik. Després relaciona diversos errors amb modalitats dels jocs de paraules que vaig descriure a Verbàlia i acaba per divulgar un precedent sensacional que desconeixia. La cosa ve arran d’un altre error radiofònic. En aquest cas, una locutora també tarragonina que, en llegir una notícia relacionada amb l’hospital Joan XXIII, pronuncia Joan Txií. Marrugat escriu: “no sabem si és que es pensava que era un nom xinès o bé el del membre d’una facció musulmana”. Sembla un acudit. Les Luthiers ho han fet servir en diverses de les hilarants al·locucions de Mundstock. Però no ho és. Sense sortir de la família papal, cal recordar un episodi clamorós relacionat amb el …

Plans alternatius

Sense que serveixi de precedent, avui utilitzaré l’espai d’aquesta columna per intentar resoldre un problema particular. Compartit amb molta gent, però particularíssim. En principi, el problema el tindré d’avui en vuit menys dos. No em surten els números perquè si hem convingut que d’avui en vuit tornarà a ser dilluns i jo tindré el problema dissabte, hauria de ser d’avui en sis, però avui és vint-i-tres i si a vint-i-tres n’hi sumo sis me’n surten vint-i-nou, que és diumenge. Ja veuen que estic nerviós, perquè jo el problema el tinc dissabte vint-i-vuit a les vint hores i quaranta-cinc minuts. És un problema gros, que pot durar noranta minuts, en pot durar cent vint o tot l’any. La qüestió és que busco un pla alternatiu per passar l’horeta llarga de prime time del proper dissabte. Mentre moltes teles connecten amb Milà per veure la final de la Champions, a mi m’aniria la mar de bé tenir un compromís ineludible. Ja sé que la cartellera de cinema m’ofereix desenes d’alternatives per es…

Escales a l'infern

Just abans de Sant Jordi, Esteban Linés explicava aquí que s’havia reobert un cas de presumpte plagi que afecta a una de les cançons més conegudes de Led Zeppelin: l’emblemàtica Stairway to heaven. La sospita sobre la cançó ve de lluny, però ara el jutge Gary Klausner ha decidit que hi ha cas per jutjar Jimmy Page (música) i Robert Plant (lletra). En canvi, el baixista John Paul Jones i la discogràfica Warner queden exonerats i no hauran d’anar a judici. Segons el jutge els primers compassos de la cèlebre cançó de Led Zeppelin són prou semblants als de la cançó Taurus del grup Spirit. L’autor presumptament plagiat, Randy Wolfe (àlies Randy California), va morir a Hawaii, però els seus representants legals fa temps que persegueixen el tros de pastís que significaria un reconeixement legal de l’autoria. Llegeixo que fins l’any 2008 la cançó objecte de discussió havia generat 562 milions de dòlars en drets d’autor. Vet aquí l’interès. Poseu-hi zeros a qualsevol tema i us apareixerà un ad…