Tres propostes gens òbvies

Arriba Sant Jordi i, com cada any, vivim dies de recomanacions literàries, de llistes de novetats als mitjans. Els editors es disfressen i visiten dincògnit les llibreries per comprovar que els seus títols estiguin ben posats. Els llibreters no donen l’abast i de nit, quan dormen, somien que són Groucho Marx i criden: “Més fusta! Més fusta!”. Els escriptors surten a la televisió amb una naturalitat de país normal. Els autors comercials es posen fulards de seda, que els donen un aire més literari a les fotos, i els autors maleïts es deixen veure en públic. Hi ha uns quants lectors que ja saben què es compraran, però n’hi ha una majoria que encara no i, quan et troben pel carrer, “tu que et dediques a això dels llibres”, et demanen consell. Ai, les recomanacions. El primer que dic és que per Sant Jordi no s’han de tenir prejudicis. Passeja’t per les parades, o no, però sobretot tria i remena, fes servir els colzes si cal. No és obligatori comprar el llibre que compra tothom, perquè al capdavall ja te’l pot deixar algú. Un llibre signat per un famós que surt a la tele (i escriu ocasionalment) és més que res un autògraf: sense llibre, te’l signarà igualment, ho porta inscrit en els gens de la popularitat. 

Entra fins al fons de les llibreries i busca, busca. És veritat que aquest any han sortit títols interessants, però no et quedis a la porta. Ara mateix, per exemple, vull llegir tres novetats que difícilment seran a les parades, publicats per editorials de fora de Barcelona. La primera és El viaje secreto de Elidan Marau a través del Mar de Leche, de Víctor Nubla (Incorpore). Autor radical, Nubla diu que ha trigat 21 anys per acabar aquest viatge fet de moltes històries, llocs desconeguts i personatges curiosos com el capità Lismond, “filòsof bevedor”. Fa tres anys em va encantar la novel·la I la gent s’hi banya, de Noemí Bibolas, i ara hi torna amb Un vestit blau a la maleta (Arola editors). Bibolas té una mirada literària que fa interessants les vides més normals, gent que busca el seu lloc al món. Finalment llegiré L’illa dels arbres vençuts, de Joan Pons (AdiA edicions). Joan Pons és l’autor de novel·les memorables com Nàufrags o La casa de gel, però aquest cop s’ha aventurat a escriure poesia. Serà curiós tornar al seu món personalíssim, d’arrels a Menorca i fabulacions universals, ara des de la mirada més íntima del vers.

Jordi Puntí, El Periódico, 23 d’abril del 2016.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma