Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

Vehicles d'ocasió

A Barcelona hi ha dos salons de l’automòbil. El mes de maig se sol celebrar el que llueix aquest nom amb tota la pompa i ostentació. Un Saló de llançaments espectaculars i glamurosos lluentons, el dels models nous i les models de tota la vida. Però d’aquí justament un mes, el 27 de novembre, se’n celebra un altre amb menys disseny i menys Disney, el saló dels vehicles de segona mà. Es diu Ocasión Barcelona i durant dotze dies mostra automòbils usats de totes les marques. Quan em vaig comprar el primer cotxe nou ja feia quinze anys que conduïa. Abans n’havia trinxat uns quants de segona o cinquena mà, comprats a amics, coneguts i saludats del barri: l’Agüelet (un R8 blanc), el Wilbur (un Ford Fiesta verd), el Carbag (un R5 carbassa), el Negret (un Fiesta negre) i un Escort heretat. L’únic comprat en una Fira de vehicle usat va ser una autocaravana Boos muntada sobre una Fiat Ducato. Ara vaig a les fires d’ocasió a buscar perles de col·leccionista. No parlo de cotxes d’època, sinó de mod…

Naming electoral

La constitució del Parlament de Catalunya i la convocatòria de les eleccions a les Corts espanyoles del 20D ens confronten amb un notable fenomen de naming electoral. A menys de dos mesos algunes de les candidatures que es presentaran no tenen ni nom. Això no passava des de l’època que l’esquerra abertzale havia de presentar marques successivament mutants per mirar d’esquivar les prohibicions legals. La complexa situació política comporta tanta incertesa que el nom podria fer la cosa. A les eleccions catalanes del 27S ja vam veure dues candidatures de confluència amb nom nou i sort desigual: Junts pel Sí i Catalunya sí que es Pot. Cap de les dues no sembla que tingui previst presentar-se al 20D amb el mateix nom. De fet, totes les confluències que pretenien tenir relació amb Podem estan en crisi per la decisió d’Iglesias de concórrer només sota la marca Podemos. Entre les catalanoparlants, ni Compromís al País Valencià ni MES a les Illes Balears ni Barcelona en Comú no semblen disposa…

Carretera oberta

Aquest octubre a la Casa de las Conchas de Salamanca es pot veure l’exposició fotogràfica “Carretera Oberta” d’Albert Padrol. Fotògraf viatger, s’ha jubilat del seu projecte més conegut, la imprescindible Llibreria Altaïr que manté el seu soci Pep Bernadas. Padrol, i alguns altres indòmits barcelonins de la seva generació, van viatjar per tot el món abans de l’esclat de la indústria del viatge exòtic. Abans, per entendre’ns, de l’aparició de les guies Lonely Planet i de les agències de viatge aventureres, com la mateixa Orixà que els socis d’Altaïr van promoure. El suro de la llibreria Altaïr (en les seves successives ubicacions als carrers de la Riera Alta, Balmes i ara la Gran Via) ha estat sempre una xarxa social, amb paperets retallats i xinxetes, números de telèfon i fotos kòdak. Padrol i Bernades van saber crear uns aiguamolls ideals per a tot un ecosistema de nòmades més o menys intermitents que havien llegit A la carretera de Jack Kerouac i li havien fet cas. Conductors…

Camellos de Troya (traducción al castellano)

Tres grafiteros árabes han saltado a la palestra por su actitud crítica con la serie “Homeland”. Fueron contratados por la productora para ambientar con pintadas una recreación de un campo de refugiados. Es el segundo capítulo de la quinta temporada, que se emitió el dia 11 en los Estados Unidos y la semana pasada en España. El episodio se rodó en Berlín, pero figura que el campo está situado en la frontera entre Siria y Líbano. Heba Amin, Caram Kapp y Stone, los tres grafiteros, atendieron el encargo y, ya puestos, decidieron garabatear mensajes críticos: “Homeland es racista”, “Homeland es una broma que no hace reír”, “Homeland no es una serie de televisión” y “La situación no es creíble”. Como quiera que el árabe es una lengua conocida por millones de terrícolas, el sabotaje trascendió tan pronto como salió por antena. Más allá de otras consideraciones sobre el rigor de los productores de la serie, el mero hecho que se les haya podido colar algo así demuestra la insensibilidad ling…

Ciència i paciència

Xavier Duran i Escribà és escriptor. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació exerceix de periodista científic i xala amb la narrativa. És un d’aquells éssers que toca de peus a terra, però de tant en tant només amb un peu. La seva ja llarga trajectòria, que inclou llibres de narrativa i divulgació científica, desemboca ara en una obra important: La ciència en la literatura (UBe). És un recorregut tan vast que abasta desenes d’autors de primer nivell agrupats per afinitats. Hi ha capítols sorprenents, com el que relaciona Roussel i Trabal, i d’altres de més previsibles, com el que comparteixen Kerouac i Ballard en relació amb els automòbils. Són capítols breus i precisos, que justifiquen la seva inclusió en el discurs general i revelen el pes de l’evolució científica en tots els àmbits de la creativitat humana. Si he de triar, em quedo amb el que Duran dedica a Italo Calvino. Després de consignar, com pertoca, les extraordinàries aventures que viu el per…

Camells de Troia

Tres grafiters àrabs han saltat a la palestra per la seva actitud crítica amb la sèrie “Homeland”. Van ser contractats per la productora per ambientar amb pintades una recreació d’un camp de refugiats. És el segon capítol de la cinquena temporada, que es va emetre el día 11 als Estats Units i la setmana passada a Espanya. L’episodi es va rodar a Berlin, però representa que el camp està situat a la frontera entre Síria i el Líban. Heba Amin, Caram Kapp i Stone, els tres grafiters, es van aplicar a la feina encomanada i, ja posats, van decidir guixar-hi missatges crítics: “Homeland és racista”, “Homeland és una broma que no fa riure”, “Homeland no és una sèrie de televisió” i “La situació no és creïble”. Com que l’àrab és una llengua coneguda per milions de terrícoles, el sabotatge ha trascendit tan aviat com ha sortit per pantalla. Més enllà d’altres consideracions sobre el rigor dels productors de la sèrie, el mer fet que els hagin pogut colar això demostra la insensibilitat lingüísti…

Verd Chartreuse

La Cartoixa de Montalegre, a Tiana, celebra el sisè centenari, que aviat és dit. Va ser fundada l’any 1415 segons la rigorosa regla que Sant Bru va heretar dels pares del desert. Per commemorar-ho, l’Analecta Cartusiana de la Universitat de Salzburg i l’Associació d’Amics de la Cartoixa de Montalegre organitzen del 29 d’octubre al 1 de novembre el XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa. Sobta que un reialme del silenci tan radical com el cartoixà generi tantes xerrades, perquè en el programa hi figuren més de trenta sessions en diversos formats. Ponències acadèmiques sobre la història de l’orde presentades per doctors de diverses universitats europees i també intervencions monogràfiques centrades en les cartoixes catalanes. La província cartoixana de Catalunya, que va existir entre 1393 i 1835, per la desamortització de Mendizábal, va incloure la cartoixa d’Escaladei, ara dessacralitzada, i les dues cartoixes que van confluir en l’actual de Montalegre: Sant Jaume de Vall…