Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2014

Anotar en suspensió

Aquesta és la setmana del verb suspendre. En llegirem la conjugació sencera. La suspensió cautelar de la llei de consultes, ergo de la convocatòria del 9N, suspèn també la separació de poders. Malament rai si les decisions polítiques queden suspeses rere una cortina de disposicions jurídiques. Quan els juristes fan de polítics i viceversa tothom suspèn. Suspendre és un verb maleït en el món escolar perquè implica rebre la qualificació de suspens en una matèria. Carabasses. Però també vol dir altres coses. El DIEC en recull unes quantes. A banda de l’accepció escolar també hi consta “tenir alguna cosa en l’aire de manera que pengi”, i ho exemplifica amb l’espasa de Dàmocles (anagrama, per cert, de DEL MAS & CO). O bé “diferir momentàniament”, “deixar sense efecte temporalment” o “privar temporalment del càrrec  (noteu la tossuda presència dels adverbis). Alfred Hitchock va ser considerat el rei del suspense (pronuncieu suspans), un mot viatger que va sorgir del llatí suspensus, va …

L’adéu de Clive James

Imatge
Fa uns mesos parlàvem de literatura amb uns amics d’Austràlia i va sortir el nom de Clive James, un autor nascut el 1937. Jo n’havia llegit un llibre d’assajos i uns quants articles seus, sovint divertits, i em pensava que era anglès, però no. Es veu que va néixer a Austràlia i de jove va marxar a Londres. Els meus amics em vam parlar del sentit del seu humor i de l’obra prolífica. Jo sabia que havia escrit poesia, a més d’assaig, crítica literària i televisiva, però em van explicar que també era novel·lista i havia fet ràdio. Després em van dir: “S’està morint”. Feia poc, en una entrevista a la BBC Ràdio, ell mateix havia explicat que patia un càncer de mal curar.  Encuriosit, vaig remenar a Youtube i vaig trobar-hi molts vídeos de Clive James. Als anys vuitanta havia fet una sèrie de documentals sobre ciutats del món, que es deia Postcard from... Eren retrats de la societat, la cultura i els tòpics que defineixen el ritme de grans capitals com ara Rio, Shanghai o París, i destacaven…

En altres paraules

Dilluns passat em feia ressò l’experiment d’Esther Honig, que es va fotografiar la cara i va enviar el retrat a desenes de dissenyadors de tot el planeta amb un encàrrec molt concret. Els demanava que retoquessin la imatge amb Photoshop. Les úniques instruccions eren tres paraules que moltes senyores pronuncien quan van a la perruqueria: make me beautiful. Els resultats es poden veure al blog de Before & After. L’impacte visual de contraposar les evolucions pressumptament embellides d’un mateix retrat robot és notable. Però Honig no ha inventat res. Avui que se celebra el Dia Internacional de la Traducció resulta pertinent recordar un experiment similar, però molt més ambiciós, profund i complex. Va donar peu a un llibre l’any 1997. El seu autor és Douglas Hofstadter, filòsof de formació matemàtica que va obtenir el Pulitzer el 1980 per l’assaig Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (1979) centrat en l’autoreferència. Disset anys més tard va publicar un altre llibre colossa…

El capità Nemi i el 9N

Pablo Nemirovsky és un palindromista multiplataforma que respon a la indefinible categoria cortazariana dels cronopios. Argentí radicat a París des de 1976, amb incursions barcelonines, és un creador fascinat per la simetria dels mots. Compositor i escriptor, a voltes bandeonista i en ocasions flautista, sempre és un explorador de capicues textuals i musicals. Basta pasturar pel seu disc La ruta natural (Pablo Nemirovsky & Tierra del Fuego) per adonar-se que la reversibilitat verbal tenyeix totes les seves creacions. Com que col·labora a la revista referencial del món palindròmic, Semagames, que s’edita aquí, alguns lectors catalans li hem anat seguint el rastre. Vam parlar-ne a La Vanguardia quan l’any 2011 va editar a l’Argentina el seu primer llibre de literatura palindròmica, que duu per títol SobreverboS. Després va escriure, a quatre mans amb el palindromista català Xavi Torres, una altra obra de fascinants simetries: Miguel de Cervantes, autor del Soldado Rod Adlos (Milena …

Endavant les atxes!

L’estiu de 1989 David Castillo em va fitxar per al suplement de Cultura que estava preparant. Hi vaig publicar alguna crítica amb pseudònim(Tomàs Cerc, personatge d’una novel·la meva) i una secció setmanal sobre l’enginy verbal que s’havia de dir “A redós de l’Esfinx”. La primera columna, el 13 d’agost, portava per títol “Enigmística”. Afortunadament, al diari van demostrar prou nas periodístic, van intercanviar els títols i la secció es va dir Enigmística. La idea inicial era publicar-ne una sèrie de dotze, perquè semblava que el camp era tan específic que no donava gaire per més. Quan ja feia vint setmanes que escrivia sobre fenòmens diversos relacionats amb l’enginy verbal, Castillo va decidir deixar de numerar-los i vam anar tirant fins arribar a 818 articles en 18 anys. Ara ja en fa set, des del setembre de 2007, que hi publico les “Motacions” (divendres passat, la número 244). Un quart de segle. Per a un cinquantí com jo, mitja vida.
Sentir-se un dels més vells d’un lloc és una s…

Arrullador?