Caixa de comunitats

Quan, en ple fred siberià, vaig publicar un rum-rum sobre la meteorologia obsessiva, alguns aficionats em van enviar missatges crítics. Vaig escriure que la literatura psiquiàtrica aviat hauria de descriure aquesta nova patologia i, entre la legió d'ofesos, n'hi va haver un que em va increpar en un missatge crispat amb un contraatac furiós contra la meva obsessió pel joc verbal. Li vaig respondre amb una llista de bibliografia de literatura psiquiàtrica centrada en les addiccions als jocs lingüístics. Llàstima que no hi vaig poder incloure encara res de l'últim fenomen de masses en aquest camp: l'Apalabrados (Angry Words). Aquesta aplicació per a Android i iPhone està causant furor i ja enganxa més que una roda de premsa conjunta de Guardiola i Mourinho. En les últimes setmanes he topat amb desenes d'addictes en tots els àmbits, alguns prou coneguts, com Josep Maria Mainat o Berto Romero. Apalabrados és una versió lleugerament modificada del Scrabble que permet jugar en directe a encreuar mots contra altres jugadors arreu del món. Ara mateix, està disponible en nou llengües: anglès, espanyol, italià, francès, alemany, català, portuguès (de Portugal o de Brasil), suec i holandès. La tria de la llengua et permet buscar jugadors en aquella llengua i competir-hi, siguin coneguts de les xarxes socials o del tot desconeguts. Tothom pot jugar en la llengua que trïi, mantenir-la durant una partida i canviar després a una altra. Les regles i el tauler 15x15 són clavats a la versió oficial de l'Scrabble, i els pocs canvis que hi detecto són de puntuació. Ens trobem, per tant, davant d'una còpia digital del joc inventat per Alfred Butts l'any 1948, igual com en el món dels àtoms ja hi ha hagut afusellaments com l'Intelect, el Pensable, l'Scarabeo italià (que es juga en un tauler 17x17) o l'Alfapet suec (que permet redireccionar mots). De fet, si es pot jugar en català a l'Apalabrados és perquè el jugador d'Scrabble Joan Montané els ha cedit el seu Diccionari Alternatiu No Oficial de l'Scrabble en Català (DANOSC), que ja oferia en obert a la xarxa com a alternativa oficiosa al Diccionari Oficial de l'Scrabble en Català (DOSC) d'Enciclopèdia Catalana, compilat per Oriol Comas i Lluís de Yzaguirre. Els drets d'autor no participen d'aquesta festa. Els diccionaris, en obert, es van ampliant amb les aportacions dels jugadors, i el joc és clarament l'Scrabble, però sense pagar-ne drets d’autor. Som al cap del carrer digital. 
 
Naturalment, l'exitosa aplicació és gratuïta i el negoci deriva de la publicitat que apareix entre jugada i jugada. El seu èxit ha estat fulminant. És un peix que gaudeix en mossegar-se la cua: com més membres té la comunitat que juga en cada llengua més opcions tens de trobar adversari a qualsevol hora i, per tant, més competitiu trobes el joc i més t'hi enganxes. El trànsit elevat és la condició imprescindible per captar la publicitat. El patrimoni d'Apalabrados, en conseqüència, rau en dos nombres creixents: el de jugadors i el de diccionaris disponibles. En canvi, tracten un joc d'autoria establerta com si fos un joc tradicional com els escacs o les dames. I ho fan per no pagar drets. Per no pagar, i punt. Són pirates? El joc no és seu, però el talent programador que fa possibles aquestes partides a temps real des dels dispositius mòbils és un valor afegit innegable i contrasta amb la incapacitat dels explotadors oficials del joc de l'Scrabble per trobar la manera de saltar al món digital. El veritable capital d'Apalabrados és la comunitat creada. Els rics, abans, tot ho volien exclusiu. Ara els que aspiren a fer-se rics ho volen tot comunitari. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 27 de febrer de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma