Avançats al seu temps

Cada cop faig servir més el WhatsApp, aquesta aplicació de mòbil que substitueix els missatges sms entre els usuaris de telèfons amb connexió. L'argument de més pes és l'econòmic, perquè cada sms té un cost i el WhatsApp va inclòs en la tarifa plana. Però també hi ha una altra raó que en justifica la proliferació. Els missatges intercanviats queden documentats en una sola pantalla, de manera que pots recuperar les converses. Allò que abans en dèiem xat i que ves a saber com n'acabarem dient. Aquest és un territori nou per a l'escriptura que podria rebre el nom de transcriptura, perquè en el fons és una transcripció de l'oralitat, amb més o menys traça segons l'usuari (igual com passa en tots els gèneres d'escriptura). La transcripció de cada conversa s'afegeix a una pantalla de longitud il·limitada que recull totes les mantingudes entre aquells dos usuaris. Els dissenyadors han manllevat les bafarades dels dibuixants de còmic i transcriuen les intervencions pròpies justificades a la dreta sobre un tramat verdós i les de l'interlocutor a l'esquerra sobre un tramat blanquinós. Cada bafarada va acompanyada de l'hora exacta de tramesa sobre un tramat blavenc i també hi consta la data, de manera que resulti fàcil documentar quan es va produir cada intervenció. Fins aquí, tot perfecte. Però aleshores irromp el delay, o retard, un fenomen cada cop més present en qualsevol operació feta en entorns digitals. El retard se'ns imposa, pesant, quan veiem el futbol per la TDT i el volem escoltar per ràdio analògica (s’avança) o per una aplicació de mòbil per escoltar la ràdio (s’endarrereix), o simplement quan volem veure el mateix en dos aparells digitals alhora i no acaben d'anar sincronitzats. Però la manca de sincronia, una xacra de l'era digital que ara per ara sembla indefugible. també afecta les converses per WhatsApp.
 
Observo que el meu nebot em fa una pregunta a les 22:33 i la meva resposta, que no és pas un monosíl·lab sinó un text de sis ratlles, queda documentada a les 22:32. Sempre he estat un paio ràpid de reflexos, però desconeixia la meva capacitat d'anticipar el futur. Ves a saber si és pel trànsit de la xarxa o perquè ell porta l’hora diferent al mòbil. La qüestió és que, quan reprenem la conversa més tard, em replica a les 22:59 una cosa, i jo, segons WhatsApp, responc a les 22:57 (sóc un avançat al meu temps?). I encara després de la meva resposta oracular arriba un altre comentari seu, anterior a la seva primera rèplica, que Whatsapp associa a les 22.57. És que està en perill la linealitat del temps? Quan tenia catorze anys vaig llegir 62/modelo para armar de Julio Cortázar i em va entusiasmar l'abolició del temps (i de l'espai) que proposava. La literatura ja fa segles que ha anat més enllà del temps lineal, però aplicar-ho a la vida, ara per ara, resulta inquietant. Gairebé fa l'efecte de transformar-la en una peça de ficció. Aquesta minúcia de retards al WhatsApp (gens greu comparada amb les grans molèsties que provoquen els retards de les apps de ràdio o televisió) coincideix en el temps, mai millor dir, amb el debat sobre si cal canviar l'actual hora astronòmica per l'hora digital o mantenir-la. Diuen els entesos que l'hora astronòmica s'ajusta als moviments naturals de rotació i traslació de la Terra, però que no és del tot precisa i per això cal ajustar-la (i no només com farem la setmana entrant amb el dia 29 de febrer sinó afegint-hi segons de tant en tant). En canvi la digital és tan precisa “com un rellotge”. Doncs no sé què dir-los. O sí. Abans que m'ho preguntin per WhatsApp ja els respondré. No, fins que no es carreguin el delay.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 23 de febrer de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma