Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2011

El futur de les antigues pessetes

Tinc un amic pessimista que creu que ha de tornar la pesseta. Això de l’euro, diu, ja s’ha vist que no va enlloc. N’està tan convençut que fins i tot ha començat a fer campanya. Ara, sempre que pot, en lloc de “les antigues pessetes” es refereix a “les futures pessetes”, a veure si algú li fa cas i es crea un nou moviment popular. “La Generalitat retallarà 40 milions d’euros a Televisió de Catalunya, que són ni més ni menys que 6.632 milions de les futures pessetes”, diu.

Encara que ho pugui semblar, el meu amic pessimista no és cap sòmines. La seva croada a favor de la pesseta es basa en dos arguments, un d’estètic i un de comercial. L’estètic és poc rigorós, s’ha de reconèixer, però té el seu què: li agradava més abans, quan havia de canviar pessetes per marcs, francs, dracmes, florins... I lires! En algun calaix de casa encara guarda milers de lires italianes que no va poder canviar i ara, pensa, si tornés la pesseta (i la lira), tot això que hi guanyaria. L’argument comercial té mé…

L'alegria que queda

Com va escriure aquell gran sociòleg austríac, la família és un arxiu de records que passen de pares a fills, no per raons sentimentals sinó pràctiques: alguna cosa s’ha d’explicar a l’hora de dinar (només els monjos més estrictes són capaços de menjar bledes en silenci).

Una de les històries familiars felices que m’ha arribat la van viure els meus pares el 1975. Tornaven d’un sopar ensopit i van parar a la festa major de Cardedeu, on actuava La Trinca. Els van escoltar des de fora l’envelat, amb aquell esperit estalviador tan nostre: per què pagar entrada si entre la xurreria i la barraca d’El Niño Cocodrilo se sent prou bé? No feia gaire que divuit regidors de Barcelona havien votat en contra de destinar 50 milions de pessetes a classes de català i aquella nit La Trinca va cantar 18 jutges, una cançó que proposava aixecar un monument als regidors ballant a pèl una sardana.

Amb els anys, sempre que els venia al cap els pares s’enriolaven així tot d’una, a la cuina, a la sala d’estar, m…

20 articles sobre el #20NLV a La Vanguardia

Imatge
Màrius Serra

3/11  Wiki Wiki
Quan algú aterra a l’aeroport internacional de Honolulu (un lloc ideal des del qual seuir la campanya electoral que comença aquesta nit, a la vora de Pearl Harbor, el primer vehicle amb el que topa el viatger és un bus llançadora amb un rètol familiar: Wiki-wiki. Wiki és un vocable de la llengua hawaiana que significa de pressa. Wiki podria ser la paraula clau d’aquesta campanya electoral. Poques vegades hem viscut unes eleccions generals de tan baixa incertesa (en el resultat). Que passin de pressa, deuen pensar al PP,  vencedors a totes les enquestes. Que arribi  ràpidament el 21-N, pensen també al PSOE, vençuts d’avançada. Wiki-wiki, que rima amb crisi. 

Enciclopedisme avant la léttre La qüestió és que, abans de la pistoletada de sortida que inaugurarà la primera campanya electoral en democràcia sense l’amenaça terrorista, les Eleccions Generals  2011 ja figuren a les enciclopèdies. Bé, pel cap baix ja tenen entrada a la Wikipedia, i no només en un idioma s…